Plou

Plou.
I no m'agrada.
No és per queixar-me dels desitjos de l'univers ni molt menys, però no m'agrada la pluja. No m'agrada haver de parar atenció en quines sabates calço o en si duc o no paraigües. Tampoc no m'agrada haver de rebre aigua per tots costats malgrat la protecció que, suposadament, l'ombrel·la m'ofereix. I menys m'agrada que la pluja aturi la meva activitat, que activi la poca mandra que em queda al cos i la multipliqui per cent, ni tampoc que el cel, que tant m'enamora, sigui avui de color gris.

Inevitablement la pluja m'ennegreix, m'ofusca, em baixa a la Terra i inunda moltes il·lusions que amb un bon solet passen per alt. És com si el mal temps també fos dedins meu, com si el cel i jo estéssim connectats... I hauré de fer-me a la idea, preparar-me per la guerra interior i cercar vacunes d'immunitat; m'espera encara molt abans que arribi el meu estimat astre, el Sol.