És diumenge.
M'agradaria sortir d'aquesta habitació però el meu jo intern em demana enclaustrament un cop per setmana. Potser em demana una lectura tranquil·la, potser uns quants acords, migdiades per somiar, o inspirar-me mirant els núvols i el reflex del sol sobre els cotxes que corren sota el meu balcó. Però el meu altre jo em demana agafar bicicleta i recórrer Barcelona buscant parcs, onades atractives i racons solitaris per perdre'm en la profunditat del silenci. També em suggereix patxanga, rumba, músics de carrer... Complicada vida d'estudiant.
Tinc suficients hores per abarcar-ho tot? És possible repartir els meus múltiples impulsos en una sola tarda? Aquí està la gràcia, l'intent.
Molts diumenges perduts, o guanyats -depèn de com es miri-.
encara molts més dies de feina també perduts...
ResponElimina